El món després de l'onze de setembre
I. Una guerra de terroristes
Dos camps reaccionaris
Els esparveradors crims terroristes contra la
humanitat de l'11 de setembre del 2001 i la matança de milers
d'innocents a Amèrica ha llençat el món al
llindà d'una de les eres més fosques i cruentes de la
història contemporània. Ço que l'administració
americana anomena guerra internacional contra els terroristes és
de fet l'entrada del món en una nova i destructiva fase de la
guerra internacional dels terroristes.
En els pols oposats d'aquest conflicte cruent s'hi
troben els dos camps principals del terrorisme, que han deixat la
llur emprempta sangonosa en les vides de dues generacions. En un pol,
hi ha la maquinària més enorme de terrorisme d'estat i
d'intimadació i xantatge internacionals. Aquest camp inclou el
govern americà i l'elit dirigent, l'única força
que ha emprat bombes nuclears contra persones, en reduir centenars de
milers de persones innocents i desprevingudes d'Hiroshima i Nagasaki
a cendres en segons. Un estat que assassinà milions de
persones a Vietnam i castigà i arruinà el país
durant anys amb bombardeigs químics. Inclou l'OTAN i les
coalicions de governs occidentals que des d'Irac fins a Iugoslàvia,
han destruït llars, escoles i hospitals i han negat el pa i les
medicines a milions d'infants. Inclou la burgesia i l'estat
israelians. Ocupen, prenen, assassinen i expolien. Bombardegen i
assalten els camps de refugiats i disparen contra infants de deu anys
atemorits que es refugien en els braços del pare i en els
portals de l'escola. D'Hiroshima i Vietnam fins a Grenada i Irac,
dels camps d'extermini d'Indonèsia i Xile a les sales de la
mort de Palestina, el record d'aquest pol internacional de terrorisme
d'estat i d'intimidació imperialista és obvi i
irrefutable als ulls de tot el món.
En el pol oposat, hi ha el terrorisme islàmic
i l'islamisme polític reaccionari i roïn. Aquestes forces
que foren originalment creades i nodrides per Amèrica i per
Occident durant la guerra freda com a mitjà d'organització
de la reacció indígena contra l'esquerra de les
societats d'Orient Mitjà, ha esdevingut ara un pol actiu de
terrorisme internacional i un contendent en la lluita burgesa de
poder a l'Orient Mitjà. La història assassina de
l'islamisme polític, d'Iran, Afganistan i Paquistan fins a
Algèria i Palestina inclou una llarga llista de genocidis i de
crims esparveradors. Des dels assassinats d'estat i emparats per
l'estat d'Iran i Afganistan fins als crims diaris del escamots
terroristes islàmics a Israel, Algèria i al cor
d'Europa i Amèrica, des de la repressió cruenta dels
opositors polítics i intel·lectuals fins a la imposició
de lleis islàmiques reaccionàries i inhumanes contra la
gent, especialment contra les dones, des de les decapitacions i
mutilacions islàmiques fins a la col·locació de
bombes i l'assassinat massiu en busos, cafès i discoteques—vet
ací els titulars del record d'aquests reaccionaris.
Ara, aquest conflicte es prendrà centenars de
milers i probablement milions d'altres víctimes a Afganista
demà i en qualsevol altre racó del món l'endemà.
Contra això cal resistir.
La propaganda de guerra
Al costat d'aquest arrenglerament militar, assistim
a l'arrenglerament ideològic i propagandístic dels dos
camps. La dissecció d'aquest mur de propaganda i la recerca de
la veritat sota l'onada massiva d'hipocresia i engany que cobrirà
el món, és la primera condició per organitzar un
front independent de la humanitat amant de la llibertat contra la
guerra mundial dels terroristes.
La bandera ideològica dels extremistes de
tots dos camps és clarament visible i reconeixible des de
lluny. El món complex d'avui ja no té temps per
aquestes idees rígides. L'onejar de banderes i el jingoïsme
ocidental i americà, el racisme, els fems del 'xoc de
civilitzacions' i coses similars tan sols poden tindre un efecte
marginal en la societat occidental. Els governs occidentals i els
mitjans saben que aquestes idees i opinions grolleres i primitives no
poden constituir el marc ideològic i propagandístic del
conflicte en el qual hi hem entrat. En el camp opositor, tampoc, la
idea de Croada Islàmica (Jihad), vessament indiscriminat de
sang, ja siga per la gràcia de déu i de la religió,
per l''alliberament d'Al-Quds i de la terra islàmic de les
botes del sionisme i imperialisme internacional paràsit', tan
sols reïx entre els rengles dels extremistes i activistes de
l'islamisme polític. No mobilitza les masses populars en la
societat contemporània de l'Orient Mitjà. La guerra
propagandística i la batalla ideològica que domina
l'immediat i cruent conflicte militar no es pot basar en aquestes
línies obertament extremistes, sectàries i grolleres.
Ço que pot finalment arrossegar les grans masses populars
d'Occident i de l'Orient Mitjà a aquesta guerra i
arrenglerar-les amb els dos bàndols d'aquesta hostilitat
reaccionària no són aquestes idees primitives sinó
racionalitzacions i justificacions molt més sofisticades que
ja es fan populars.
En la fórmula dels occidentals, malgrat el
posat de pistoler del vaquer Bush, la 'humanitat civilitzada' fa cara
a la plaga del terrorisme. Els EUA són pintats com els
dirigents d'aquest front civilitzat. L'objectiu és
neutralitzar el terrorisme i dur els terroristes a la justícia.
La qüestió sembla molt més simple que l'atac a
Irac i el bombardeig de Belgrad. Qui pot culpar el govern dels EUA de
la seua política militarista quan 6.000 dels «seus»
han sigut morts amb tanta brutalitat? Què és més
obvi que l'acció militar del govern americà per
esclafar aquest terrorisme i protegir 'els seus ciutadans', i fins i
tot els pobles de la terra, contra els crims imminents posteriors?
Aquesta vegada, per ésser membre de la societat de la
humanitat «civilitzada», els sol·licitants no
necessiten cap requisit ètnic, racial o religiós. Els
sol·licitants—de qualsevol color, aparença,
religió o origen—tan sols han de declarar el llur suport
a Amèrica. Aquesta vegada, la propaganda de guerra no serà
racial, ètnica, religiosa o ni tan sols política. La
qüestió no és mantindre el flux de petroli,
defensar la democràcia neixent d'Aràbia Saudita i
tornar Kuwait als xeics. Si l'exèrcit americà de nou
s'arma per repetir ço que ha fet tantes vegades, és
aparentment pel dret de viure, el dret de viatjar, el dret de la gent
de no esclatar a casa o al carrer. Els crims de l'11 de setembre han
donat el marc ideològic i propagandístic més
poderós fins ara per una intervenció militar dels EUA i
de l'OTAN en els racons més llunyans del planeta. En aquest
moment, separar les masses populars d'Occident de la política
militarista de l'elit dirigent d'aquests països requereix uns
esforços d'aclariment herculis. L'equilibri ideològic
podria, de fet, canviar ràpidament amb nous desenvolupament,
però en aquest moment, la idea de «guerra del món
civilitzat contra el terrorisme» ha lliurat als polítics
i mitjans occidentals el control complet de l'opinió pública
occidental.
En el pol oposat també pren forma un marc
ideològic sofisticat i relativament efectiu en defesa de
l'islamisme polític i del terrorisme islàmic. No són
molts qui gosen de defensar obertament l'assassinat de milers de
persones a Amèrica. Fins i tot les bèsties que
dirigeixen Iran i Afganista s'han hagut de mossegar la llengua. La
defensa oberta de l'islamisme polític i del terrorisme islàmic
no serà la bandera propagandística d'aquest pol. El
bàndol islàmic en la guerra dels terroristes es basarà
en una antiga però efectiva fòrmula per justificar el
terrorisme islàmic, una fórmula que ha sigut un dels
fonaments de l''anti-imperialisme' petit-burgès al Tercer Món,
particularment a l'Orient Mitjà. Fa set anys, en l'inici d'una
onada d'assassinats islàmics a Israel, Egipte i Algèria,
denunciàrem i condemnàrem aquesta defensa reaccionària
del terrorisme en una columna editorial de «La Internacional».
No és inapropiat de citar aquest breu article:
«Una onada d'assassinats islàmics ha cobert Orient Mitjà i
Àfrica del Nord. Les víctimes d'aquesta onada són
els més corrents de la gent corrent. A Egipte i Algèria
dispararen i decapitaren forasters—fossen obrers, turistes o
pensionistes. Col·locaren bombes i assassinares escolars a la
porta de l'escola. Assassinaren noies que no se sotmeteren a
matrimonis forçats. A Tel Aviv, assassinaren vianants
desprevinguts—infants, grans i xics—pel carrer i en
busos. I hreoicament, d'Israel a Algèria, reafirmen a una
humanitat astorada que aquesta 'lluita armada' continuarà.
»Va haver un temps on l'esquerra tradicional i 'anti-imperialista' mirava
la violència cega i el terrorisme il·limitat del Tercer
Món i de les corrents anti-occidentals si no amb admiració
si més no amb tolerància. En la llur opinió, la
injustícia patida per les nacions desposseïdes i els
pobles oprimits justificaven aquest terrorisme com a reacció
legítima. El terrorisme dels grups palestins, les
organitzacions islàmiques i l'Exèrcit Republicà
Irlandès—les víctimes dels quals eren com més
anava més civils desprotegits i desprevinguts—eren
exemples destacats d'aquest terrorisme 'permissible' del passat
recent. Un terrorisme que aparentment responia a injustícies
passades i presents; una terrorisme que aparentment sorgia com a
reacció a les polítiques brutals i inhumanes de poders
i governs opressors. Curiosament, al llarg dels anys, el govern
israelià ha emprat també aquesta mateixa
racionalització exculpadora; és a dir en al·ludir
al genocidi indescriptible dut a terme pels nazis i els grups
anti-semites de diferents països contra el poble hebreu, han
justificat la repressió brutal del poble indefens de Palestina
i els assassinats diaris de joves palestins.
»Des d'un punt de mira comunista, aquesta mena de racionalització i
el terrorisme cec basat en ell a Orient Mitjà—ja siga
per organitzacions àrabs i palestines o per l'estat
d'Israel—es considera un fracàs i se'l condemna. No hi
ha la més petita relació real ni legítima entre
les calamitats esparveradores que han caigut damunt el poble hebreu
en aquest segle i la repressió i els crims comesos pel govern
d'extrema dreta d'Israel contra els palestins. No hi ha la més
petita relació real ni justificada entre els patiments del
poble indefens de Palestina i el terrorisme de les organitzacions
islàmiques o no-islàmiques que es reclamen d'aquest
poble. L'estat i les faccions burgeses exploten i capitalitzen el
patiment de la gent indefensa. Condemnar i erradicar aquest
terrorisme amb la classe obrera, especialment en els països de
la regió, és una condició essencial per
col·locar els obrers al capdavant de la lluita social per
posar fi a les misèries seculars dels pobles de l'Orient
Mitjà.
»Sembla que la nova onada d'assassinats islàmics, particularment al
nord d'Àfrica ni tan sols requereix ja aquestes justificacions
polítiques. Un turbant i un arma són suficients per
començar aquesta menyspreable Jihad contra la humanitat. Això
és gangterisme islàmic i la seua font és el
règim dirigent d'Iran. I serà a Iran on se l'esclafarà.
(Mansur Hekmat, La Internacional, novembre del 1994)'
Amb la intensificació d'aquest conflicte i
particularment amb l'atac imminent dels EUA i l'OTAN contra
Afganista, la defensa «anti-imperialista» dels grups
islàmics i de la radicalització de les llurs accions
terroristes en relació als crims i accions opressores d'Israel
i d'Amèrica, pot de nou arrelar entre la gent i els partits
polítics de l'Orient Mitjà i també entre sectors
de l'esquerra radical i intel·lectual tradicional de les
societats occidentals. El principal refugi ideològic del
gangsterisme islàmic i de la reacció islàmica en
aquesta lluita de poder no seran les gastades i obertament inhumanes
consignes religioses i islàmiques, sinó més
aviat l'anomenat «anti-imperialisme» dels apòlegs
religiosos-nacionalistes i petit-burgesos.
Cap moviment popular no pot reeixir contra la guerra
dels terroristes sense denunciar i trencar el marc ideològic
d'aquesta hipòcrita propaganda de guerra de tots dos bàndols
d'aquest conflicte reaccionari.
De què és el conflicte?
Per tots dos bàndols, és una lluita de
poder. El terrorisme és una realitat d'aquest conflicte, però
aquest conflicte i la guerra imminent no són pel terrorisme.
Tothom sap que l'entrada dels EUA a Afganistan i fins i tot la
detenció de Bin Laden no aturaran la campanya terroristes dels
grups islàmics contra Occident, i no aportaran més
seguretat als qui viuen a Europa i a Amèrica. Al contrari,
augmentarà el perill. La qüestió palestina és
on Amèrica i el moviment islàmic s'enfronten
directament cara a cara. Però aquest conflicte tampoc no és
per resoldre realment la qüestió palestina. La política
declarada dels EUA, que és una guerra militar «massiva,
sostinguda i profunda» agreujarà clarament totes dues
qüestions—la palestina i la del terrorisme islàmic.
No tan sols això, sinó també podria ésser
un resultat inicial d'aquesta política militar. En són
ben conscients. Amb tot, pels EUA, la principal qüestió
és la consolidació i expansió de la seua
hegemonia política i militar i domini damunt tot el món
com a única superpotència. La resolució de la
qüestió palestina o el combat contra el terrorisme
islàmic no és l'objectiu d'aquesta política. La
consolidació i expansió de la posició global
d'Amèrica, en el context de pressions i oportunitats creades
pels crims de l'11 de setembre és el principal objectiu
d'aquesta política.
Pels islamistes també és una lluita de
poder. Ni el patiment del poble de Palestina ni les injustícies
històriques d'Occident amb Orient són la font d'aquest
terrorisme. El moviment islàmic lluita per revertir la seua
mala fortuna i finalment per ampliar la seua posició en
l'estructura de poder burgesa d'Orient Mitjà. El terrorisme i
l'enemistat cega amb qualsevol cosa que siga occidental o
occidentalitzada és el llur principal capital política
en una societat i entre una gent que encertadament veu Amèrica
i Israel com les principals causes de la llur misèria i
indefensió. La pau a Orient Mitjà, la formació
d'una Palestina independent, la fi de la discriminació del
poble palestí, anunciarà la desaparició del
moviment islàmic a Orient Mitjà. El terrorisme és
la principal eina del moviment islàmic en l'aprofundiment de
les divisions nacionals, ètniques i religioses de l'Orient
Mitjà i per mantindre viu aquest conflicte com a capital
polític i com font del seu poder. Malgrat la pressió
militar realitzada per Amèrica, els islamistes rebran de gust
aquesta confrontació.
Per constituir un moviment popular independent
contra aquesta confrontació mortal sense precedents de pols
terroristes i militars internacionals, cal dur la veritat d'aquestes
tendències i fets a la gent. Cal denunciar la propaganda
bèl·lica i les racionalitzacions llençades pels
camps bel·ligerants. Els fets de l'11 de setembre i la
política seguida dels EUA tenen importants conseqüències
regionals i mundials. Canviaran profundament la complexió
política i ideològica del món. La política
iraniana es veurà fortament influida per aquests fets. Cal
adreçar-se a les principals qüestions d'aquests
desenvolupaments i als fonaments d'una política comunista de
principis.
Mansoor Hekmat
Sèrie de quatre escrits de Mansur Hekmat, redactats en farsi.
Translation: Marxsists Internet Archive - Català - Jaume Lopez
hekmat.public-archive.net #1990ca
|